Al meu quadre hi ha una dona embarassada a la dreta (inspirada en Balada-La Fàbrica, 1959 en imatges de les dones que treballaven a La Blava i en introduccions que he llegit ja no recordo de quins llibres i on, en alguna d’elles, es comentava que ell semblava que havia tingut un període de ressentiment amb els pares)
A l’altre costat, a l’esquerra i a dalt, hi ha una insinuació de vidres de finestra, que vindrien a representar la fàbrica de fil on va treballar de ben jove.
Sota els vidres, una porta que s’obre, d’on en surt una mica de llum i dóna al que vol ser un replà (inspirat en el cinquè dels Set poemes d’aniversari ( “Ara parem-nos en aquest replà”(...) “no et proposo sinó que compartim silenciosament aquests instants sense remoure poc ni gens les aigües del toll de la memòria” ) i Deserta el fosc, i que et sigui la pena (“deserta el fosc, surt a la llum i viu”)
També hi ha les aigües, un element molt recorrent en molts poemes de MMP. Penso en les aigües brutes de la fàbrica, en les dones d’aigua, en el blau de la mar, en les aigües dels poemes d’Estimada Marta, en les aigües d’un naixement...
Unes escales que pugen i baixen al mig (depèn de com es mirin?¡¿) que vol fer referència als alts i baixos de la vida i que MMP va trampejar, a part de amb la seva fortalesa de caràcter, amb les lectures i la poesia, per això hi ha llibres entre les escales.
Al fons hi ha els núvols, com a insinuació del final d’una vida, d’un viatge. Pensava en Un núvol blanc ,que canta Lluís Llach, en Núvols, (Miquel Martí i Pol i Lluis Llach) en Un dia seré mort, etc.
No hay comentarios:
Publicar un comentario