montseplns@gmail.com
Per fer el meu quadre m'he inspirat en la persona de MMP i en les seves circumstàncies de vida, marcada per la malaltia. També en la influència que deu haver tingut en el seu procés creatiu i de creixement personal. Les seves il·lusions. Les seves impotències.
De fet, he escollit el poema De bona gana que està escrit uns cinc anys després que li fessin el diagnòstic. Pertany al llibre La pell del violí, que conté poemes escrits entre el 1972 i el 1973.
És un quadre molt simple i espontani, pintat amb molt de "rastre humà" i deixant-me portar per emocions personals viscudes recentment que emparenten amb el que Miquel Martí Pol volia expressar en aquest poema.
El transcric:
De bona gana tornaria enrera
i aniria a Mallorca a recollir el "Blau d'Or",
ara que fa uns captards melangiosos
i encara els bàrbars són a casa seva.
Passejaria vora mar, a l'hora
en què les noies tenen la pell tendra,
i escriuria sonets damunt les taules
de marbre dels cafès, si encara en queden.
Darrerament, aquest ponent tan tebi
m'ha estovat les arrels. Poseu-me falques
i cintes a les mans, amb cascavells:
que em senti viure, almenys, que em senti viure.
Tal vegada quan baixi la marea
podré collir petxines per les roques
i caragols amb tot el mar a dintre.
Ara no puc, m'habita un bou enorme
i visc a trenc de solc del matí al vespre
consirós com un bou, com un bou, tendre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario