El poema escollit es troba dins els inicis del poeta. Forma part del conjunt de poemes englobats sota el títol Porto la tarda recolzada al braç (1948-1954). El poema és L’amor jugava a perdre’s.
M'ha agradat molt el fet de veure l'amor, en aquest cas, com un sentiment projectat cap a la natura. Una natura viva, plena de sensacions lliures sense cap mena de lligam. La mirada transparent, d'uns ulls clars, m'ha donat idees per expressar, mitjançant els colors, sentiments d'afecte, fidelitat i odi.
He pintat uns ulls clars, mig tapats per unes branques de lila amb el rere fons d'una tarda de capvespre.
M'ha agradat molt el fet de veure l'amor, en aquest cas, com un sentiment projectat cap a la natura. Una natura viva, plena de sensacions lliures sense cap mena de lligam. La mirada transparent, d'uns ulls clars, m'ha donat idees per expressar, mitjançant els colors, sentiments d'afecte, fidelitat i odi.
He pintat uns ulls clars, mig tapats per unes branques de lila amb el rere fons d'una tarda de capvespre.
PORTO LA TARDA RECOLZADA AL BRAÇ
(1948-1954)
L’ AMOR JUGAVA A PERDRE’S
L'amor jugava a perdre's
als teus ulls clars.
Em deia l'enyorança:
Em deia l'enyorança:
No el trobaràs.
La tarda s'enfollia,
boja de llum,
vibrant en l'harmonia
del seu perfum.
Plorava el cor silencis
i llanguiment.
Em deia tot: No hi pensis
per un moment.
L'amor es compadia
L'amor es compadia
del meu penar;
de sobte apareixia
rera un lilà.
Per la meva hora muda
volava un cant.
L'amor era vençuda
i el pler constant.
S'adorm un goig unànime
als teus ulls clars.
L'amor, ara, es repenja,
fina, al meu braç.
No hay comentarios:
Publicar un comentario