El Color i la Paraula

morral@coac.net

És un paisatge on es veuen set pollancres  (MMP escriu pollancs) que es reflecteixen en un riu.

En primer terme hi ha una noia asseguda sota un arbre. Ha deixat un llibre obert a terra i es gira per mirar el paisatge.

El quadre descriu un vers del poema VII dins de Set poemes d'aniversari, inclosos en el llibre Estimada Marta.

Us copio una part del poema:

 Més val, si tant convé, refer el paisatge

 -set pollancs prop d'un riu imaginari-

 i oblidar-se'n després, per no confondre

 records amb enyorança.

El pròleg d'Estimada Marta l'escriu el mateix MMP. Val la pena llegir aquest pròleg.

En copio uns fragments:

"...una situació tan peculiar com la meva crea uns lligams molt específics d'intimitat amb els lectors...que justifiquen...una explicació com la que vull donar..."

"...l'any passat en va fer set que el doctor Lluís Barraquer i Bordas, neuròleg, va diagnosticar-me una esclerosi múltiple, la malaltia que a hores d'ara m'impedeix..."

"...calia assumir plenament la pròpia situació...vaig intentar de compartir la malaltia, d'universalitzar-la, en una paraula, i ho vaig intentar a través d'allò que més intensament i més íntimament em representava, a través d'allò que sempre m'ha servit més eficaçment de crossa: la interiorització, la reflexió i, com a conseqüència gairebé inevitable, la poesia."

"...en aquest cas m'he servit conscientment d'una estratagema: la celebració del setè aniversari de la meva malaltia. No crec que calgui que em posi a enumerar les connotacions de tota mena que se solen atorgar al número set. El que sí diré, tanmateix, és que per a mi sempre ha estat una xifra important i que, conscientment o no, ha tingut molt a veure amb tot d'esdeveniments que m'ha tocat de viure."

"...però sí que puc afirmar que aquests set (set!) poemes responen plenament no tan sols a un claríssim intent de ruptura, sinó a un desig de crear una mena de situació nova i d'acarar-s'hi amb tota la convicció, amb tota la confiança."

Set poemes d'aniversari va ser escrit a Roda de Ter,  l'abril de 1977.

Us copio ara el poema sencer:

Qualsevol cosa fàcil i senzilla:
passejar, per exemple, o bé llegir en veu alta.
Qualsevol gest que no mogui discòrdia,
qualsevol color nou i tantes fulles
desficioses de vent i de pluja.

Que l'espasí de vidre no penetri
la polpa massa flonja; sagnaria
com sempre inútilment i escandalosa.
Més val, si tant convé, refer el paisatge
-set pollancs prop d'un riu imaginari-
i oblidar-se'n després, per no confondre
records amb enyorança.

Qualsevol mar també i totes les platges,
camp sempre obert a múltiples conteses;
qualsevol forma, qualsevol projecte,
l'esclat i el foc damunt la pell novella
i aquest tot de no-res, incomprensible.

Desa'm les rauxes i els neguits. La lluna
tramunta, ardida, totes les carenes.

A mi em segueix emocionant cada cop que el llegeixo.